el metge cirurgià de Carles III
Josep Queraltó i Jorba Retrat del Dr. Josep Queraltó pintat per Goya el 1802, exposat a la pinacoteca de Munic (Alemanya)
Sant Martí Sarroca, 1746 - Madrid, 1805
Sant Martí Sarroca
E
l doctor Queraltó, fill de Sant Martí Sarroca, va esdevenir un famós cirurgià al segle xviii. Tot i que al primer terç del segle passat la ciutat de Tarragona obria una polèmica reivindicant que era fill nadiu d’aquella capital, proves documentals demostraren l’autenticitat del seu origen martinenc: al foli 18 volt de l’arxiu parroquial de Sant Martí Sarroca, consta la partida de baptisme en què diu que Josep Queraltó i Jorba va néixer a Sant Martí Sarroca el dia 15 de setembre de 1746. Aquest virtuós metge va fer una brillant carrera. Va estudiar cirurgia a Barcelona i va obtenir una plaça de practicant major a l’hospital barceloní. Després va passar ràpidament a ser metge militar a l’expedició d’Algèria el 1775 per assistir els ferits que desembarcaven a Alacant i el 1776 dirigí l’hospital militar establert a l’illa de Santa Catalina amb motiu de la intervenció del general Ceballos al virregnat del Plata. Quan va tornar a la Península, el govern del rei Carles III el va enviar a l’estranger a estudiar l’art de curar. Tot seguit el va nomenar catedràtic del Real Colegio de Medicina y Cirugía de San Carlos, emplaçat a Madrid. Durant la guerra dels Pirineus (17931796), com a director dels hospitals militars de Navarra i Guipúscoa, va assolir anomenada pel tractament de les ferides d’arma de foc. El 1800 el van destinar a Sevilla per estudiar les epidèmies de febre groga que patien a la regió andalusa. Acabada aquesta missió fou destinat als exèrcits de Castella la Vella i Extremadura.
Per la seva dilatada experiència, va ser autor de diverses obres que tractaven els seus procediments preventius i curatius. Els treballs de Queraltó sobre les ferides de les armes de foc van servir de guia als cirurgians del segle xix per la simplificació i reforma en el tractament d’aquestes ferides. Gràcies als seus mètodes, s’aconseguia que cicatritzessin ràpidament en tapar-les amb unes benes i uns adequats emol·lients o calmants per al dolor. Aquest il·lustre i eminent metge cirurgià, que moria a Madrid l’11 d’abril de 1805, té reconeguda la seva vàlua amb el rètol “Médicos Famosos” penjat a la sala de Sanitat del Museu de l’Exèrcit de Madrid, en mig del recull de tota una gamma de fets històrics de rellevància dins el país i amb ressò a l’estranger. A la pinacoteca de Munic (Alemanya) s’hi troba, també, una obra de Goya, el qual va pintar el seu retrat el 1802.
Xavier Cadafalch i Boada Coordinador del butlletí local El Martinet
80